De debò. Com és possible que passi això?. Com és possible que els automòbils matin a tanta gent cada any?. Una primera resposta de calaix, una resposta òbvia, material i elemental l'he apuntat ja. Els automòbils maten a tanta gent perque són mortífers i perque en són molts. Al començament d'aquestes pàgines ja he assenyalat com el 1995 s'havien xifrat en sis-cents seixanta-dos milions i mig els vehicles de motor que es trobaven circulant pel món. Dels quals quatre-cents setanta-cinc milions eren cotxes de turisme, el 76,3%, i cent quaranta-set milions quatre-cents mil eren vehicles industrials, 23,7%. (43)
Aquest impressionant nombre d'automòbils és el resultat d'un procés en el qual aquest nombre ha anat creixent més de pressa encara que el nombre d'habitants de la Terra. Un creixement que ha estat especialment explosiu la segona meitat del segle XX. En efecte, el 1895 només hi havia al món un miler d'automòbils, havent estat a França on el 1890 es van vendre els primers produïts a escala industrial (l'encara avui existent Peugeot en venia menys que l'alemanya Benz i que la líder Panhard i Levassor però ja en va vendre 18 el 1892, 35 el 1893 i 40 el 1894). (44)
El 1903 ja hi havia al món seixanta-dos mil (62.000) d'aquests vehicles de motor, la meitat dels quals havien estat fabricats a França. El 1914, abans de començar la I Guerra Mundial, n´hi havia ja dos milions als Estats Units i un quart de milió llarg a Gran Bretanya. (45) Catorze anys després (el 1928) ja sumaven, gràcies a la revolució fordista (d´Henry Ford), qui va introduir la producció en massa, trenta-tres milions en el món, dels quals les tres quartes parts eren als Estats Units.
Va ser el 1956 quan es va superar el primer centenar de milions de vehicles de motor al planeta. Per a superar només dotze anys després, el 1968, els dos-cents milions (216.776.000). Estats Units seguia ostentant la primacia mundial amb cent sis milions encara que ja per sota del 50% del total mundial. Només sis anys després i un després de la crisi del petroli, el 1974, es va superar la cota de tres-cents dos milions de vehicles de motor al món (122.700.000 als Estats Units, el 41%). (46)
I ja he dit diverses vegades que segons les dades publicades el 1995 s'han arribat a sumar sis-cents seixanta-dos milions llargs de vehicles de motor al món. Que més que dupliquen el parc de 1974 .
És imprescindible subratllar bé que en el paràgraf anterior les dades es refereixen al total de vehicles de motor, és a dir al que la gent anomena cotxes i els especialistes turismes (els automòbils de passatgers) més els vehicles industrials (camions, camionetes, furgonetes, autobusos). És imprescindible subratllar-ho perquè és molt freqüent que els mitjans de comunicació (premsa, ràdio i tv) proporcionin confusament les dades parlant d'automòbils sense precisar si estan parlant (com sol succeïr) només de cotxes, de turismes, o si es tracta de vehicles de motor en general. Aclariré que l'evolució recent del parc mundial de turismes ha estat aquesta: el 1960 n´eren 97 milions, 255 milions el 1976, 351 milions el 1983 i 472.586.000 el 1994.
Com era d'esperar en aquest món capitalista bestialment desigual en el qual vivim, la immensa majoria dels vehicles de motor es concentra en els països industrialitzats que en són majoritàriament els fabricants i també majoritàriament els usuaris. Limitant les dades només als turismes, el 1994 el parc dels Quinze estats que ara conformem la Unió Europea sumava 155.587.000 cotxes (el 32,9% del total), el dels Estats Units 145.750.000 (que sumats als dels seus dos socis de la NAFTA o TLC, Canadà i Mèxic, arribava a 167.375.000, el 35,4%) i el del Japó 40.772.000 (el 8,6%). De forma que les tres grans potències econòmiques mundials que avui lluiten per l'hegemonia (NAFTA, UE i Japó) acumulaven 364 dels 472,5 milions de turismes del món (el 77% del total). Si afegíssim els 14 milions de la ex-URSS, els 23 dels europeus encara fora de la UE (Suïssa, Noruega, República Txeca, Polònia, Hongria, Rumania, Bulgària i ex-Iugoslàvia), els 8 milions dels quatre "dracs" asiàtics (Corea del Sud, Taiwan, Hong-Kong i Singapur) i els 12 milions d'Austràlia, Nova Zelanda i els dos Estats associats als Estats Units (Puerto Rico i Israel), sumarien quatre-cents vint-i-un milions, el 89% del total en el que solem anomenar el Nord (econòmic) del planeta. En brutal contrast amb els només dos milions i quart de turismes per a més de mil dos-cents milions d'habitants de Xina i els tres milions per als nou-cents trenta-set milions d'habitants de la Unió Índia. (47)
Un símptoma clar que l'Estat espanyol forma part del Centre de l'economia-món capitalista (encara que en sigui perifèria) és el fet que el 1994 el seu parc de cotxes era de tretze milions quatre-centes mil unitats (el 9è del planeta) als quals s'afegien més de quatre milions de vehicles de càrrega, autobusos i motocicletes. Però la dada que més vívidament reflecteix el pes de l'automòbil en la nostra vida és la que ens informa que el 1992 fossin ja majoria absoluta (el 54%) els habitants majors de 18 anys dels municipis de més de mil habitants de l'Estat espanyol excepte Ceuta i Melilla (que acumulen el 78% de la població de l'Estat) que diuen que tenen permís de conduir cotxes. Només els súbdits espanyols que vam complir vint anys en el decenni dels anys cinquanta, quan tenir permís de conduir era indicador infalible que hom pertanyia a la classe alta o era xofer professional o funcionari, podem valorar exactament el que suposa que avui siguin minoria els majors de 18 anys no rurals que no tenen carnet. (48)
I, tanmateix, la possessió de permís de conduir a l'Estat espanyol exemplifica encara avui el sexisme masclista que és un altre dels fruits podrits del capitalisme (va ser el capitalisme el que va agreujar l'anterior posició dominant dels homes sobre les dones relegant aquestes a l'esfera doblement humiliant del treball hipòcritament definit com a improductiu). Segons l'enquesta que acabo de citar tenen permís de conduir el 71% dels barons per només el 38% de les dones. Encara més: el masclisme sexista manté per a les dones aquell caràcter classista del permís de conduir dels anys cinquanta: entre les dones de més de 45 anys tenen carnet el 49% de les de classe alta enfront de només el 8% de les de classe baixa. (49) Un altre estudi sociològic ens permet mostrar que el 80% de les dones de l'Estat espanyol de 45 a 65 anys i el 62% de les de 18 a 25 anys NO tenen permís de conduir. (50)
També Euskal Herria Sud està envaïda pels automòbils. El 1994 més de dos de cada tres famílies de la CAB (el 67,6%) tenien cotxe. (51) El 1994 les quatre províncies d'Euskal Herria Sud sumaven un parc de més d'un milió cent mil vehicles de motor (1.112.365), dels quals 865.706 eren turismes. (52)
En fi, amb el que s'ha dit és suficient per a deixar bé assentada l´evident primera explicació de per què els automòbils maten a tanta gent: perquè són mortífers i perque en són moltíssims. La qual cosa ens duu lògicament a preguntar-nos:
per què en són tants si com hem vist maten a tanta gent i produeixen tant de mal i són tan inútils?. La resposta és igualment òbvia i de calaix: en són tants perque hi ha moltíssima gent que els compra i els usa.
I per què hi ha tanta gent que els compra i els usa si maten tanta gent i produeixen tant de mal i són tan inútils?. Doncs perque a aquesta tantíssima gent els han convençut que els són necessaris, imprescindibles, que NO fan mal, que són molt útils i que els morts no són tants i en qualsevol cas "no es poden fer truites sense trencar ous" o sigui que aquests morts són el preu indesitjable i indesitjat que és necessari pagar pel progrés, el benestar i la felicitat que l'automòbil proporciona a la Humanitat i en concret a qui té la sort de posseir-lo i usar-lo.
És a dir, perque funciona molt bé l'alienació automobilística. Costant moltíssims diners, però molt eficaçment.
|
|
|